Instagram, Reels o TikTok, què és millor per a la meva estratègia?
Brànding, social shopping o performance, ambdues plataformes de vídeo, ens permeten assolir objectius i arribar a la nostra audiència, però de diferent manera.
Si t’estàs plantejant una estratègia de continguts en xarxes socials per a la teva marca, segur que has valorat el desembarcament a TikTok. Aquest és el canal de moda i el que més ha crescut en l’àmbit mundial des de la pandèmia, però convé conèixer-ne el funcionament abans de llançar-s’hi. Moltes de les funcionalitats de TikTok són també a Instagram Reels, per la qual cosa aquesta última plataforma et pot resultar més convenient. Ho analitzarem.
El setembre del 2021, TikTok va sobrepassar el bilió d’usuaris, convertint-se en la setena xarxa social més popular del món. Excloent-hi les plataformes de missatgeria, TikTok és la quarta xarxa social més popular després d’Instagram.
Usuaris i descàrregues
Per què TikTok està avui a la boca de tots els Marketers? Doncs perquè ha passat en menys de tres anys d’existència a superar els 1.000 milions d’usuaris registrats a tot el món, passant per davant d’altres xarxes socials tan consolidades com Twitter o Pinterest. A més, el 2021 aquesta plataforma ha aconseguit un temps mitjà de visualització de 24 h i 38 minuts al mes, avançant a YouTube, el temps de visualització del qual es va quedar en 22 h i 40 minuts. L’APP va ser la més descarregada en l’àmbit mundial el maig d’aquest any per als dispositius d’Apple, cosa que indica que el seu impacte encara té un llarg camí a recórrer.
Instagram, per la seva banda, en mostra uns KPIs similars. Avui dia, la plataforma compta amb més de 1.400 milions d’usuaris actius mensuals a tot el món i segueix una tendència sostinguda de creixement. Aquesta APP és la més descarregada a Android i l’abast dels Reels és entre el doble i 12 vegades més gran en comparació amb els articles del feed. El format de vídeo curt vertical també surt com a guanyador.
Perfils d’usuaris
Si bé els KPIs globals no aporten dades significatives que ens ajudin a decidir en quina de les dues xarxes socials centrar les nostres estratègies, conèixer els usuaris de cada plataforma sí que ho pugui fer.
Mentre que TikTok té un percentatge més alt d’usuaris, Instagram té un perfil molt equilibrat entre gèneres, amb un 50,8% de dones i un 49,2% d’homes. Per franges d’edat, aquestes xarxes socials són les més populars entre els usuaris menors de 35 anys, si bé el perfil d’usuaris de TikTok és més jove, amb un 62% d’usuaris menors de 30 anys. A partir d’aquí, podem adaptar la nostra elecció al perfil dels nostres targets o bé combinar una estratègia de continguts a les dues plataformes. No només el perfil és important per a la selecció, sinó els objectius de la marca en aquell moment.
Brànding i recomanacions: a la recerca de l’abast
Quan el nostre objectiu és generar imatge de marca i elevar els nostres productes o serveis al top of mind dels usuaris a les xarxes socials, solem primar KPIs com l’abast o la comunitat que podem aconseguir aquí. Una de les estratègies més utilitzades és comptar amb “influenciadors” i “micro influenciadors” que ens ajudin a posicionar-nos i ser recordats pels usuaris. De fet, el 90% dels usuaris considera els “influenciadors” com a creïbles quan recomanen un producte i això també aplica per quan les recomanacions arriben d’amics o coneguts.
Ara com ara, els continguts orgànics es viralitzen més a TikTok que Instagram si la nostra estratègia ho endevina amb les tendències del moment. I el mateix passa amb l’activació de l’“influenciador màrqueting”. Mentre que per als “influenciadors d’Instagram”, un nombre menor de seguidors significa més taxa de participació a TikTok passa el contrari, com més seguidors, més taxa d’interacció.
Això indica que Instagram pot ser una bona opció per treballar un brànding més consolidat i que operi a mitjà i llarg termini i que, per la seva banda, TikTok pot convenir-nos si el que volem és un impacte gran i molt viral però amb un cicle de vida menor.
Social Shopping: Instagram al capdavant
Instagram Shopping es va llançar el 2017 als Estats Units i el 2018 va començar el seu desplegament a Europa. Permet tenir un catàleg de productes al perfil, de manera que es pot visitar com si fos una botiga nativa, i també es poden etiquetar els productes a les fotos del feed. Aquest format permet també adreçar els usuaris a un ecommerce extern per acabar la compra o fer-ho dins del mateix Instagram. Aquest format s’ha replicat també a Facebook i és una oportunitat per impulsar les vendes dels portals d’ecommerce en aquesta darrera xarxa social.
Per part seva, TikTok va llançar la seva primera funcionalitat de shopping el 2021, en associar-se amb Shopify i ara també treballa amb diversos ecommerce més. Aviat estarà disponible l’API de compra que permetrà a tots els ecommerce integrar el catàleg de producte a la plataforma. A més, la plataforma ja ofereix product links perquè les marques puguin ressaltar un o més dels seus articles directament en un vídeo orgànic a TikTok i que funcionen com les etiquetes d’Instagram.
“Performance”: campanyes “paid social”
Tant la plataforma Meta, a la qual pertany Instagram, com les funcionalitats de TikTok són eines potents per a una estratègia de campanyes paid social. Pel que fa a les audiències i el “targeting” TikTok i Instagram compten amb opcions bàsiques similars. Per exemple, en totes dues es pot segmentar per gènere, zona geogràfica, edat, idioma, sistema operatiu, tipus de dispositiu, interessos i audiències similars, entre d’altres.
Les opcions per a campanyes de performance a les dues xarxes socials s’assemblen i ens permeten mesurar “KPIs” com el trànsit o les conversions. Tot i això, les campanyes de vídeo encara no estan disponibles a TikTok i l’únic model de compra que podem utilitzar aquí és el CPM.
Tot allò que està “de moda” té els seus avantatges i els seus inconvenients, en aquest cas, com en qualsevol altra estratègia de màrqueting, analitzar quina és la nostra situació, quins objectius tenim i com volem aconseguir-los, seran les claus que ens reportaran els beneficis desitjats.
Per això a Posicionament Seu Sabadell | Référencement Web Ariège apostem per un pla d’acció orientat a objectius amb una planificació, configuració i anàlisi de les campanyes per connectar amb el teu públic i que es pugui dinamitzar de manera correcta per les diferents xarxes socials. T’animes a preguntar-nos?
TEXTO KPI propiedad de https://www.santanderopenacademy.com/es/blog/ejemplo-de-kpi.html
¿Qué es un KPI? Ejemplos
Las siglas KPI provienen de los términos en inglés Key Performance Indicators, cuya traducción al español es “indicadores clave de rendimiento”.
De esta manera, los KPIs son las variables, factores y unidades de medida que se necesitan para generar una estrategia de mercado, es decir, son herramientas que permiten medir la eficacia y la productividad de determinadas acciones, con el fin de saber si se están cumpliendo los objetivos establecidos por la empresa. En definitiva, son un elemento clave a la hora de optimizar tu sistema de planificación.
Lo cierto es que hay muchos ejemplos de KPI, ya que, en función del tipo de empresa que sea y en qué sector desarrolla su actividad, se deberá tener en cuenta unos u otros indicadores de medición. A continuación, te presentamos algunos ejemplos de KPI que puedes utilizar según el ámbito:
- KPI de ventas: con los KPIs de ventas puedes medir el nivel de ventas, el posicionamiento en el mercado, el índice de fidelización, la rotación de stock, el volumen de compra por cliente, las reclamaciones o los ratios de conversión y costes, entre otros.
- KPI de marketing digital: algunos ejemplos son el Retorno de Inversión (ROI), aumento de ventas, fuentes del tráfico, embudo de ventas, medición de tasas de éxito, palabras clave, etc.
- KPI de retail: número de visitas, frecuencia, horas de mayor tránsito, tasa de conversión, ventas por categoría, ticket promedio, ratio de inventario vendido (Shell Through) y venta por visita o metro cuadrado.
- KPI de logística: rotación de inventario, stock de producto, plazo de aprovisionamiento (Lead Time), margen entre coste de materia prima y total de ventas, errores de facturación, coste de transporte, entregas a tiempo, etc.
- KPI de producción: existen KPIs como el de rendimiento, tiempo de ciclo, previsión de la demanda, rotación del inventario, consecución de la producción, ciclo de caja, costes evitados, etc.
- KPI financieros: margen de utilidad, eficiencia de costes, Retorno de Inversión (ROI) y Retorno del Capital Empleado (ROCE), crecimiento sostenible, grado de liquidez, índice de reducción de costes, ratio de cobertura, etc.
- KPI de redes sociales: incremento de seguidores, alcance, engagement, Click Through Rate (CTR), Cost Per Lead (CPL), conversión, Social Media ROI, procedencia de visitas, lugar geográfico de visitas, etc.
Características de los KPIs
Como puedes ver, los KPIs no solo se utilizan en el marketing, sino que se aplican en múltiples organizaciones dedicadas a otros sectores de actividad, como la financiera, comercial, de procesos o de calidad. No obstante, sea cual sea el sector de aplicación, para que un KPI funcione como debe, este tiene que cumplir con las siguientes características:
- Alcanzable: los objetivos fijados deben ser realistas.
- Medible: los KPIs deben poder medirse.
- Relevante: es importante seleccionar los datos más relevantes.
- Periódico: la frecuencia de análisis de los datos debe ser periódica.
- Exacto: debes describir exactamente qué es lo que quieres lograr, cuál va a ser el objetivo o dato que quieres analizar.
Asimismo, la comunidad empresarial ha sufrido grandes cambios a lo largo de estas últimas décadas, y uno de los objetivos que comparten el sistema productivo y las grandes empresas es llegar a alcanzar un futuro mejor y más sostenible para la población mundial. Por esta razón, los KPIs se han alineado con los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS), que no solo nos indican dónde deberíamos estar en el año 2030 en materia de sostenibilidad, sino que también ofrecen a diferentes sectores la oportunidad de unirse en torno a un marco global común.
Con este propósito, en 2020, B Lab y el Pacto Mundial de las Naciones Unidas desarrollaron la herramienta SGD Action Manager, la cual se centra en fomentar actuaciones positivas de todo tipo de empresas a nivel mundial, así como en mejorar su rendimiento y progreso a la vez que cumplen con estos ODS.
Josep V